Tancament del curs i avaluació

Avaluació del blog

El blog és un recurs interactiu molt enriquidor i positiu, sempre i quan hi hagi una dedicació constant i una interacció amb els navegants.

En el meu cas haig de reconèixer que mantenir viu el blog ha estat una dificultat ja que demana una inversió de temps i una constància que no he respectat sempre. Passa el mateix quan t’apuntes al gimnàs; comences molt motivat i amb moltes ganes d’anar-hi però a mesura que va passant al temps acabes prioritzant altres coses. Les meves primeres intervencions estan molt elaborades i pensades. Intento relacionar el contingut amb les imatges i que les diferents entrades tinguin una coherència entre elles. Tanmateix, a mesura que ha anat avançant el trimestre la qualitat ha disminuït.

Pel que fa a la interacció amb altres companys no n’hi hagut perquè jo no he escrit a cap altre blog, ni ningú ha escrit al meu. No ha estat per falta de ganes però com dèiem abans això requereix dedicació i jo no he pogut dedicar-li el temps necessari.

Tornant-me a rellegir totes les entrades m’adono que “l’obligatorietat” d’aquest blog i les temàtiques demandades pel professorat m’han ajudat a anar elaborant una reflexió profunda sobre el meu aprenentatge. Ha estat una manera d’anar avaluant tot allò que anava aprenent d’un manera inconscient i a comptagotes. Des d’aquesta perspectiva és una eina molt útil ja que força a l’alumne a autoavaluar-se compartint els seus coneixements amb la “resta del món”.

Les limitacions que pot tenir és que no hi hagi un feed-back amb els altres companys, si això no s’exigeix com a activitat. Jo no ho demanaria de manera voluntària o com un suggeriment sinó que igual que en els debats hi ha un mínim d’aportacions, demanaria als alumnes que escrivissin comentaris en altres blogs. Així d’aquesta manera ens donaríeu una empenta per interaccionar virtualment.

La continuïtat d’aquest blog, sincerament, no la veig del tot clara ja que no sé quin ús en podria fer més enllà de l’assignatura. M’agradaria que fos un blog amb més interacció i que la gent el conegués i hi hagués un retorn. Així que si continués amb ell, no només parlaria d’interculturalitat sinó també d’altres temes que per mi són importants i molt relacionats amb la meva tasca actual: absentisme escolar, relació escola i famílies, treball integral, educació amb alumnes en risc social, etc

Avaluació de l’assignatura

L’assignatura d’Interculturalitat i educació m’ha sorprès gratament per l’enfocament que se l’hi ha donat. És a dir, sempre des d’un anàlisi de la realitat i de problemes i dificultats reals. Altres vegades que havia cursat assignatures amb aquest contingut havien estat molt teòriques i massa ideals.

Aquesta vegada hem combinat teoria i realitat posant de manifest les dificultats però sobretot intentant donant solucions i camins per arribar a un treball conjunt i per part de tota la comunitat educativa.

Avaluació de recursos per treballar la interculturalitat en línia

Nom del recurs: (WQ) Les emocions
Pàgina web: http://phpwebquest.org/wq25/webquest/soporte_tabbed_w.php?id_actividad=19850&id_pagina=1

El recurs analitzat el podem avaluar a dos nivells. Per una banda, els continguts que treballa al voltant de la Interculturalitat. I per altra banda, el format i estructura que presenta la WQ i la influència educativa que aquestes poden ocasionar en els alumnes.

El tema del recurs és com gestionar les emocions a l'aula per a una autèntica mediació i convivència, i està dirigit al professorat en general. Proposa una activitat de recerca i coneixement sobre aquest tema i finalitza amb una proposta didàctica que ha de desenvolupar el grup de professors. És valora positivament el treball cooperatiu entre professorat i l'objectiu final d'acabar elaborant una proposta didàctica conjunta i consensuada.

No obstant, i tal com indicava a la fitxa descriptiva, considero que aquesta WQ per sí sola està orientada a un nivell d'interculturalitat d'intercanvi de coneixements, i que no s'emmarcarà en un model d'educació intercultural fort fins que no formi part d'una seqüència didàctica més àmplia i transversal que quedi emmarcada en el projecte educatiu i l'ideari del centre.

Sobre el format, el recurs que ens ocupa està, en general, ben presentat (colors, imatges) i escrit (només hi ha alguna falta d'ortrografia). Per avaluar-lo en el seu conjunt ens podem fer servir de les suggerencies FOCUS que Dodge fa per a la redacció de les WQ:

- F de localitzar (find) llocs Web que siguin fabulosos.
- O d'organitzar als estudiants i els recursos.
- C de motivar (challenge) als estudiants a pensar.
- U d'utilitzar tot el potencial del medi.
- S de crear andamis (scaffold) per aconseguir expectatives

A la WQ s'han localitzat llocs Web que ofereixen la informació que cal per dur a terme l'activitat, sense publicitat, amb formats adients als destinataris, etc. Encara que resulten pocs, impossibilitant el contrast de diferents llocs.

Al llarg del procés, es van indicant les instruccions de cada activitat. Es tracta de fer un treball en grup, mitjançant un treball cooperatiu. No obstant, en algunes activitats, manca una guia a mode de suport, que ajudi al grup a organitzar-se per treballar els continguts de forma més efectiva.
Les activitats resulten motivadores, ja que fugen del que podrien ser activitats típiques del marc escolar. El redactat de la WQ, resulta motivador, ja que exposa un repte o problema explícit als professors partint de la seva realitat, tot i que el tema es tracta de forma genèrica.
Respecte el potencial del medi i la creació d'andamis o suports, crec que és on la WQ queda més mancada. en tot moment queda molt clar què és el que els professors han de fer, però s'explicíten pocs reforços i suports encaminats al "com" ho han de fer, i en la guia didàctica tampoc s'explicita massa quin és el rol que hauria de jugar el professor en cada activitat.
Per últim, valorar positivament la rúbrica de l'avaluació, que explícita què és allò que s'espera del professor en cada ús que en fa de la informació i els continguts.

Seguiment i evolució de la webquest

Anàlisi de la PAC

La nostra proposta didàctica té com a finalitat a curt termini realitzar un protocol de pautes per consensuar una metodologia a l’aula que contempli un enfocament intercultural entre tutors d’una mateixa línia. Aquest per a nosaltres és l’inici d’un procés que pot culminar si l’experiència és positiva en una reflexió més àmplia i conjunta a nivell de claustre i plantejaments més globals que suposin la revisió del PEC i el PCC del centre.

Som conscients de les diferències conceptuals i metodològiques que existeixen entre professors de Secundària però precisament aquesta és la clau de la proposta: posar de manifest aquestes divergències i dialogar-les (sense evitar el conflicte) per tal d’arribar a un consens. Precisament aquesta és la definició que trobem al mòdul 1 pàg. 43 sobre el paradigma d’interculturalitat.

El producte final de la proposta està dirigit als alumnes, tanmateix, posem l’accent en tot el procés i les decisions i passos que van fent els educadors. Perquè per fomentar un entorn intercultural és necessari tenir integrat aquest concepte i saber-lo portar a la pràctica. Per aquest motiu, des d’un primer moment promovem la reflexió de quin model teòric hi ha al darrera de cadascú envers el concepte i els prejudicis culturals d’un mateix i les conseqüències metodològiques que això promou.

Tenint en compte la finalitat a curt termini podríem associar la proposta en el segon nivell (mitjà o de resolució de conflictes de valors) ja que els passos a seguir per part del professorat consisteixen en anar negociant una presa de decisions que en algun punt pot arribar a ser conflictiva per models teòrics diferents. En aquest sentit, hi ha algun moment del procés que es contempla la dificultat i la renúncia on no cal seguir tots els trams.

No podem oblidar, tampoc, la finalitat última de la proposta que queda reflectida en un apartat de l’avaluació: “Hem arribat a la meta de l’etapa però no de la carrera”. És a dir, si aquest procés ha donat uns fruits, cal plantejar-se com traspassar-ho a nivells més alts i treballar aquest enfocament intercultural en el claustre. En la guia didàctica queda molt explícit aquest objectiu i fins i tot es contempla en la temporització d’activitats diferents sessions (individuals, grupals i de claustre). És important subratllar la darrera reflexió d’aquest document: “Aquesta webquest està pensada per iniciar el camí, per tant la finalització de la mateixa pretén obrir tot un procés de reflexió institucional”. Des d’aquesta perspectiva, podem afirmar que estem parlant del tercer nivell o de transformació social perquè implica la creació de llenguatges nous i maneres de fer transformadores on entren en joc la fusió d’elements dels diferents grups.

Treball en grup

El treball amb el grup per a l'elaboració de la webquest ha estat molt enriquidor. Des d'un primer moment ens vam organitzar i vam planificar les tasques que cadascú aniria desenvolupant. El que més m'ha cridat l'atenció del treball amb els meus companys (en Jordi i en David) és la flexibilitat i l'avaluació en tot moment d'allò que hem anat fent. És molt díficil cumplir allò planificat al 100% però la capacitat d'adaptació i reajustament de la feina de cadascú ha estat molt real i respectant els ritmes de cadascú. Hi havia un marge en la planificació que ens ha permès aquest treball fluïd.

Cadascú ha aportat el seu gra de sorra i realment hem sàpigut treballar en equip, complementant-nos els uns als altres i sumant esforços. Tal i com nosaltres ho hem simbolitzat en el nostre webquest, hem pedalejat coordinadament i hem arribat a bon port!

Debat

Seguint en la línia d’aquest blog i de la meva primera aportació analitzarem el debat que hem realitzat des d’una perspectiva intrapersonal i interpersonal.

Pel que fa a la meva persona aquest debat en el qual s’ha posat en joc opinar sobre el contingut d’uns jocs multiculturals penjats en un blog i l’actitud i metodologia de 2 professors de secundària, m’ha fet veure que no tot és blanc o negre. Les situacions varien segons la perspectiva des d’on les mires. I a vegades, això fa que la realitat sigui més complexa i que intervinguin diferents factors. Per tant, aquí és quan entra la famosa escala de grisos.

Moltes vegades et penses que tu tens la veritat absoluta i que la teva posició és la correcta (etnocentrisme), per tant les aportacions dels teus companys no et condicionen gaire. Però quan vas llegint els arguments d’una banda i els arguments de l’altre tantes vegades acabes qüestionant-te sobre les teves conviccions. No és fàcil reconèixer que l'altre també pot tenir raó. Per tant, la participació en aquest debat m'ha posat en alerta pel que fa a la meva actitud davant d'allò desconegut. He comprovat que al principi, surto a la defensiva i em costa acceptar l'opinió de l'altre però després intento obrir-me respectant l'altre que em fa "trontollar" allò que crec.

Pel que fa a les relacions que s’han creat entre els diferents companys del debat ha estat diversa. He contemplat diferents actituds:

1. Aquells que tenint en compte les aportacions dels altres, han intentat aportar quelcom de nou en el debat relacionant-ho amb continguts de l'assigntaura.

2. Aquells que contestaven simplement a la pregunta que havia formulat l'últim sense tenir en compte la globalitat del debat.

3. Aquells que la seva aportació semblava la primera del debat i repetia tot el que s'havia dit sense considerar l'evolució natural del debat.

En definitiva, hi hagut una gran diversitat tot i que unes actituds afavoreixen més el transcurs del debat que les altres. Aquí no ens posarem a fer judicis de valor, perquè moltes vegades això també depèn del temps que un tingui per mirar-se totes les aportacions, l'època personal en la que es trobi, la motivació intrínseca que suscita el tema a cadascú, etc. Simplement subratllar que aquesta realitat que s'ha donat entre nosaltres amb actituds diverses (col·laboració, pragmatisme i individualisme) també es pot donar en un context educatiu, tant entre educadors-educands; educadors-educadors; educands-educands; i educadors-famílies.

I per últim emfatitzar que el contingut del debat ha estat interessant tot i que ha faltat profunditat en alguns temes:

- Com consenuar criteris comuns quan hi ha un desacord conceptual i metodològic entre diferents agents educatius.

- Formació del professorat en relació a l'educaicó intercultural.

Inici

Benvinguts!!

Aquest blog s’ha creat en motiu de l’assignatura Educació i Interculturalitat que estic cursant en la carrera de Psicopedagogia. Us preguntareu quina relació té el títol amb el qual hem batejat aquesta pàgina amb aquesta matèria. Doncs bé, la resposta passa per explicar quines són les meves expectatives d’aprenentatge i els continguts i competències necessàries per abordar la interculturalitat en contextos educatius.

La interculturalitat és un concepte que en el context educatiu s’ha posat de moda i que en totes les escoles i institucions dedicades a l’educació no formal i de lleure se’n parla. Davant de la presència de diferents cultures i orígens a l’aula i en la societat els mestres i educadors han hagut de plantejar-se què i com ensenyar i reflexionar de quina manera la societat, i en concret els seus nens i nenes estan vivint aquesta situació. Tot i que a vegades els adults són els qui en fem un “drama” de tot i la canalla simplement segueix veient l’altre sense prejudicis ni etiquetes. Aquí podríem obrir un llarg debat sobre qui fomenta els clixés envers el nouvingut o el de “fora”, però aquest no seria l’espai.

Crec que hem d’anar als fonaments de l’objectiu d’interculturalitat que ens proposa el mòdul: “propugnar la igualtat de tots els grups diferenciats (segons els ulls de cadascú i dels valors socials predominants) que construeixen la realitat per mitjà d’un diàleg i consens”. Aquesta construcció des d’abaix consisteix en treballar i fomentar les relacions entre les persones i sobretot la relació amb un mateix. Penso que aquesta és la base per a aquest principi intercultural. El primer objectiu és massa abstracte, massa utòpic: Què vol dir propugnar la igualtat??? Com es fa??

El primer pas suposa conèixer-se a un mateix: virtuts, defectes, pors, alegries...; i com cadascú dóna resposta davant d’aquesta concepció d’un mateix en relació amb els altres. Des d’aquí pots treballar la identitat d’un mateix; la diferència entre diverses identitats, orígens i cultures; el conflicte que sorgeix quan hi ha interessos i valors contraposats; com conviure amb la diversitat de mirades i concepcions; etc.

Acabo amb una frase suggeridora:
“Els sistemes de rols oberts i les situacions de coexistència d’escales de valors diferents ensenyen als nens i les nenes a enfrontar-les i conviure amb l’ambigüitat”. B.Bernstein