Debat

Seguint en la línia d’aquest blog i de la meva primera aportació analitzarem el debat que hem realitzat des d’una perspectiva intrapersonal i interpersonal.

Pel que fa a la meva persona aquest debat en el qual s’ha posat en joc opinar sobre el contingut d’uns jocs multiculturals penjats en un blog i l’actitud i metodologia de 2 professors de secundària, m’ha fet veure que no tot és blanc o negre. Les situacions varien segons la perspectiva des d’on les mires. I a vegades, això fa que la realitat sigui més complexa i que intervinguin diferents factors. Per tant, aquí és quan entra la famosa escala de grisos.

Moltes vegades et penses que tu tens la veritat absoluta i que la teva posició és la correcta (etnocentrisme), per tant les aportacions dels teus companys no et condicionen gaire. Però quan vas llegint els arguments d’una banda i els arguments de l’altre tantes vegades acabes qüestionant-te sobre les teves conviccions. No és fàcil reconèixer que l'altre també pot tenir raó. Per tant, la participació en aquest debat m'ha posat en alerta pel que fa a la meva actitud davant d'allò desconegut. He comprovat que al principi, surto a la defensiva i em costa acceptar l'opinió de l'altre però després intento obrir-me respectant l'altre que em fa "trontollar" allò que crec.

Pel que fa a les relacions que s’han creat entre els diferents companys del debat ha estat diversa. He contemplat diferents actituds:

1. Aquells que tenint en compte les aportacions dels altres, han intentat aportar quelcom de nou en el debat relacionant-ho amb continguts de l'assigntaura.

2. Aquells que contestaven simplement a la pregunta que havia formulat l'últim sense tenir en compte la globalitat del debat.

3. Aquells que la seva aportació semblava la primera del debat i repetia tot el que s'havia dit sense considerar l'evolució natural del debat.

En definitiva, hi hagut una gran diversitat tot i que unes actituds afavoreixen més el transcurs del debat que les altres. Aquí no ens posarem a fer judicis de valor, perquè moltes vegades això també depèn del temps que un tingui per mirar-se totes les aportacions, l'època personal en la que es trobi, la motivació intrínseca que suscita el tema a cadascú, etc. Simplement subratllar que aquesta realitat que s'ha donat entre nosaltres amb actituds diverses (col·laboració, pragmatisme i individualisme) també es pot donar en un context educatiu, tant entre educadors-educands; educadors-educadors; educands-educands; i educadors-famílies.

I per últim emfatitzar que el contingut del debat ha estat interessant tot i que ha faltat profunditat en alguns temes:

- Com consenuar criteris comuns quan hi ha un desacord conceptual i metodològic entre diferents agents educatius.

- Formació del professorat en relació a l'educaicó intercultural.