Seguiment i evolució de la webquest

Anàlisi de la PAC

La nostra proposta didàctica té com a finalitat a curt termini realitzar un protocol de pautes per consensuar una metodologia a l’aula que contempli un enfocament intercultural entre tutors d’una mateixa línia. Aquest per a nosaltres és l’inici d’un procés que pot culminar si l’experiència és positiva en una reflexió més àmplia i conjunta a nivell de claustre i plantejaments més globals que suposin la revisió del PEC i el PCC del centre.

Som conscients de les diferències conceptuals i metodològiques que existeixen entre professors de Secundària però precisament aquesta és la clau de la proposta: posar de manifest aquestes divergències i dialogar-les (sense evitar el conflicte) per tal d’arribar a un consens. Precisament aquesta és la definició que trobem al mòdul 1 pàg. 43 sobre el paradigma d’interculturalitat.

El producte final de la proposta està dirigit als alumnes, tanmateix, posem l’accent en tot el procés i les decisions i passos que van fent els educadors. Perquè per fomentar un entorn intercultural és necessari tenir integrat aquest concepte i saber-lo portar a la pràctica. Per aquest motiu, des d’un primer moment promovem la reflexió de quin model teòric hi ha al darrera de cadascú envers el concepte i els prejudicis culturals d’un mateix i les conseqüències metodològiques que això promou.

Tenint en compte la finalitat a curt termini podríem associar la proposta en el segon nivell (mitjà o de resolució de conflictes de valors) ja que els passos a seguir per part del professorat consisteixen en anar negociant una presa de decisions que en algun punt pot arribar a ser conflictiva per models teòrics diferents. En aquest sentit, hi ha algun moment del procés que es contempla la dificultat i la renúncia on no cal seguir tots els trams.

No podem oblidar, tampoc, la finalitat última de la proposta que queda reflectida en un apartat de l’avaluació: “Hem arribat a la meta de l’etapa però no de la carrera”. És a dir, si aquest procés ha donat uns fruits, cal plantejar-se com traspassar-ho a nivells més alts i treballar aquest enfocament intercultural en el claustre. En la guia didàctica queda molt explícit aquest objectiu i fins i tot es contempla en la temporització d’activitats diferents sessions (individuals, grupals i de claustre). És important subratllar la darrera reflexió d’aquest document: “Aquesta webquest està pensada per iniciar el camí, per tant la finalització de la mateixa pretén obrir tot un procés de reflexió institucional”. Des d’aquesta perspectiva, podem afirmar que estem parlant del tercer nivell o de transformació social perquè implica la creació de llenguatges nous i maneres de fer transformadores on entren en joc la fusió d’elements dels diferents grups.

Treball en grup

El treball amb el grup per a l'elaboració de la webquest ha estat molt enriquidor. Des d'un primer moment ens vam organitzar i vam planificar les tasques que cadascú aniria desenvolupant. El que més m'ha cridat l'atenció del treball amb els meus companys (en Jordi i en David) és la flexibilitat i l'avaluació en tot moment d'allò que hem anat fent. És molt díficil cumplir allò planificat al 100% però la capacitat d'adaptació i reajustament de la feina de cadascú ha estat molt real i respectant els ritmes de cadascú. Hi havia un marge en la planificació que ens ha permès aquest treball fluïd.

Cadascú ha aportat el seu gra de sorra i realment hem sàpigut treballar en equip, complementant-nos els uns als altres i sumant esforços. Tal i com nosaltres ho hem simbolitzat en el nostre webquest, hem pedalejat coordinadament i hem arribat a bon port!

Debat

Seguint en la línia d’aquest blog i de la meva primera aportació analitzarem el debat que hem realitzat des d’una perspectiva intrapersonal i interpersonal.

Pel que fa a la meva persona aquest debat en el qual s’ha posat en joc opinar sobre el contingut d’uns jocs multiculturals penjats en un blog i l’actitud i metodologia de 2 professors de secundària, m’ha fet veure que no tot és blanc o negre. Les situacions varien segons la perspectiva des d’on les mires. I a vegades, això fa que la realitat sigui més complexa i que intervinguin diferents factors. Per tant, aquí és quan entra la famosa escala de grisos.

Moltes vegades et penses que tu tens la veritat absoluta i que la teva posició és la correcta (etnocentrisme), per tant les aportacions dels teus companys no et condicionen gaire. Però quan vas llegint els arguments d’una banda i els arguments de l’altre tantes vegades acabes qüestionant-te sobre les teves conviccions. No és fàcil reconèixer que l'altre també pot tenir raó. Per tant, la participació en aquest debat m'ha posat en alerta pel que fa a la meva actitud davant d'allò desconegut. He comprovat que al principi, surto a la defensiva i em costa acceptar l'opinió de l'altre però després intento obrir-me respectant l'altre que em fa "trontollar" allò que crec.

Pel que fa a les relacions que s’han creat entre els diferents companys del debat ha estat diversa. He contemplat diferents actituds:

1. Aquells que tenint en compte les aportacions dels altres, han intentat aportar quelcom de nou en el debat relacionant-ho amb continguts de l'assigntaura.

2. Aquells que contestaven simplement a la pregunta que havia formulat l'últim sense tenir en compte la globalitat del debat.

3. Aquells que la seva aportació semblava la primera del debat i repetia tot el que s'havia dit sense considerar l'evolució natural del debat.

En definitiva, hi hagut una gran diversitat tot i que unes actituds afavoreixen més el transcurs del debat que les altres. Aquí no ens posarem a fer judicis de valor, perquè moltes vegades això també depèn del temps que un tingui per mirar-se totes les aportacions, l'època personal en la que es trobi, la motivació intrínseca que suscita el tema a cadascú, etc. Simplement subratllar que aquesta realitat que s'ha donat entre nosaltres amb actituds diverses (col·laboració, pragmatisme i individualisme) també es pot donar en un context educatiu, tant entre educadors-educands; educadors-educadors; educands-educands; i educadors-famílies.

I per últim emfatitzar que el contingut del debat ha estat interessant tot i que ha faltat profunditat en alguns temes:

- Com consenuar criteris comuns quan hi ha un desacord conceptual i metodològic entre diferents agents educatius.

- Formació del professorat en relació a l'educaicó intercultural.